BITÀCOLA XXL

Com activitat de cloenda, desprès de repassar els elements de l'oració, propose a l'alumnat escriure un conte breu, amb oracions simples i fer el seu anàlisi, indicant sota cada paraula les categories gramaticals corresponents, agrupant els sintagmes. Finalment cal que delimiten el subjecte i el predicat. 

Per donar-los idees, juguem amb aquesta ruleta dissenyada amb Wordwall.

Estos son los resultados del trabajo en el proyecto 4, La ruleta de las palabras. Previamente a la creación de los juegos digitales el alumnado de 3º de PDC estudiaron los textos instructivos, repasaron las categorías gramaticales (que ya habíamos trabajado en valenciano) y el predicado. Lo hicimos en una distribución por parejas usando la técnica de los mapas mentales, con los que ya se iniciaron en el primer proyecto del Ámbito sociolingüístico.

Como ya explicamos en un post anterior, en esta situación de aprendizaje la lengua no es un fin en sí mismo, sino el vehículo con el que dar las instrucciones, implementar cada modalidad de juego y explicarlo a los demás. 

Este ha sido el resultado:

Lo que nos merecemos todos y todas. 

JUEGO 1 por Hugo Sebastián. 

JUEGO 2 por Asier Cuevas

JUEGO 3 por Empar Fortea

JUEGO 4 por Nico Pérez

JUEGO 5 por Javier Gómez

JUEGO 6 por Raúl Fernández

JUEGO 7 por Hugo Blanco

JUEGO 8 por Alex Leal

JUEGO 9 por Patri Aguilar

JUEGO 10 por Inés

JUEGO 11 por Xavi

JUEGO 12 por Ayman

JUEGO 13 por Nico Pla

JUEGO 14 por Edurne

JUEGO 15 por Aya

JUEGO 16 por Sara

Municipios de la comarca de L'Horta Sud. Practicamos nombres propios. Topónimos.

JUEGO 1 por Raúl y Hugo.

JUEGO 2 por Inés y Xavi

Oficios y profesiones relacionados con el ocio y el tiempo libre. Practicamos nombres comunes. Nombres colectivos. 

JUEGO 1 por Raúl y Hugo.

JUEGO 2 por Patricia y Alex

Elementos del paisaje urbano. Practicamos nombres comunes inanimados.

JUEGO 1 por Empar y Nico Pérez

Elementos arquitectónicos, dependencias y personal de una escuela. Practicamos nombres comunes animados e inanimados.

JUEGO 1 por Empar y Nico Pérez

JUEGO 2 por Nico Pla y Ayman

Actividades saludables. Practicamos los verbos en modo indicativo.

JUEGO 1 por Asier y Hugo S.

JUEGO 2 por Xavier e Inés.

Actividades no saludables. Practicamos los verbos en imperativo.

JUEGO 1 por Asier y Hugo S.

Lo que no se debe hacer en clase ni en el instituto. Practicamos los verbos en pasado en modo indicativo.

JUEGO 1 por Patricia y Alex 

JUEGO 2 por Edurne y Javier

JUEGO 3 (en valenciano) por Sara y Aya 

JUEGO 4 por Edurne y Javier

Lo que no se hace a un/a buen/a amigo/a. Practicamos los verbos de las tres conjugaciones.

JUEGO 1 por Javier G.

JUEGO 2 por Sara y Aya

Paralelamente, en el Taller de español, también el alumnado creó juegos para reforzar sus aprendizajes de la lengua. Estos son sus juegos.

Christian:

JUEGO 1

JUEGO 2

JUEGO 3

Juegos de Anna:

JUEGO 1

JUEGO 2

Juegos de Khadija:

JUEGO 1

Juego de Ayman

JUEGO 1

Juego de Cristina

JUEGO 1

EL GRAN JOC. 28/03/2023

1. CONCEPTE: Abstracció convencional i arbitrària que serveix per a organitzar les nostres experiències de les coses i s’expressa a través de paraules.
2. JUDICI: Procés de pensament expressat en enunciats que serveix per a informar les experiències.
3. PROPOSICIÓ: Són oracions enunciatives que informen de fets vertaders o falsos, expresats amb la unió de paraules que s’uneixen a conceptes per a expresar un proposició.
4. SÍMBOL: És un signe que expresa un concepte que pot ser gràfic, un so, lletres...
5. ENUNCIAT: Oració en la que el emisor té l´intenció d’informar sobre els fets, aconteciments o experiències. Aquesta oració té la propietat de ser vertadera o falsa.
6. TAUTOLOGIA: Repetició innecessària del pensament utilitzant les mateixes o similars paraules, per tant, no avança la informació. La seua falsetat es contradicció. No informa i és consistent. La seua veritat es lógica, és a dir no depén dels fets i de les experiencies. És lógicament possible.
7. CONTRADDICCIÓ: Enunciat sempre fals on la seua falsetat depen de la seua forma lògica i no de la seua relació amb l’experiència . Expressen una impossibilitat lògica i no pot ser vertdader a la vegada tot lo que s’afirma sin incurrir en contradicció.
8. CONTINGÈNCIA: Enunciat que pot ser vertdader o fals, la seua veritat és impírica i depen de l’experiéncia. La seua falsetat no és contradictoria però si consistent, i el predicat afegis informació no contenida en el subjecte.
9. CONSISTÈNCIA: Ès la necesitat de que totes les premisses tinguen que ser necesariament verdaderes per a que l´argument siga valid o no valid. referit al discurs la consistencia te que vore amb les implicacions lógiques de mateix no sigues autocontradictories
10. EXPERIENCIA: El emissor fica les seues propies experiencies com rao o argument
11. EMPÍRIC: És un coneixement basat en l’experiència perquè ens diu qué es el que existeix i quines són les seues característiques, pero no ens diu que alguna cosa deu ser necessàriament així i no d’altra forma; tampoc ens dona una veritat universal. Consisteix en tot el que es sap i que es repeteix continuament tenint o sense tindre un coneixement científic.
12. RAONAMENT: En un raonament relacionem enunciats entre sí. Són les raon o els fundaments, anomenats Premises, que al pasarles a la conclusió, fem una inferència (véase en inferència). Amb un raonament aconseguim justificar.
13. ARGUMENT: Un argument és una manera de justificar una opinió sobre un fet, i el víncul entre els seus enunciats és sempre lògic. Està format per paraules que s’agrupen en enunciats, formant així un únic argument. Diversos arguments constitueixen un raonament.
14. PREMISA: Les premises son els diferents enunciats que conformen un argument, expressant raons i fundaments per els quals s’argumenta la nostra opinió.
15. INFERÈNCIA: Forma part del raonament. Es la acció que realitza nostra ment, per a formar arguments,  al passar de les premisses a la conclusió. Hi ha dos tipus de inferències: Inferència inductiva (véase inducció) e inferència deductiva (véase deducció).
16. CONCLUSIÓ: Proposició final de un raonament obtingut per inducció o per deducció de les premisses. De la conclusió depenent de la validesa (véase validesa) de l’argument y per tant, també la solidesa (véase solidesa).
17. INDUCCIÓ: En un argument  inductiu s'obtenen conclusions generals a partir de premisses particulars. La conclusió no és necessàriament verdadera, està més pròxima a ser verdadera però té un margèn d'error. Els raonaments estan basats en l'experiència. I és la base de les ciències naturals.
18. DEDUCCIÓ: És un argument deductiu perquè la conclusió deriva de forma necessària de les premisses. Per tant ,si les conclusions segueixen necessàriament a les premisses, el raonament és valid i les premisses sols poden ser verdaderes, per tant la conclusió sol pot ser verdadera. En un argument deductiu no hi ha cap error. També és la base de les demostracions matemàtiques.
19. VALIDESA: Propietat lògica dels arguments segons la qual un argument és vàlid perquè respecta les regles de la lògica.